La Tànit i la Maria em venen a buscar i em diuen:
-Ens hem inventat una altra cançó.
-A veure... - els dic jo.
Elles es posen a cantar-la i a mesura que la van cantant, jo vaig sentint els acords de piano que l'acompanyen. Això només pot voler dir una cosa: la cançó està molt ben feta!
-La gravem?
-Sí.
La cançó està acabada de sortir del forn. Elles cantant, jo acompanyant-les, que si ara m'equivoco jo, que si ara no me'n recordo, que si naps, que si cols... Al final, mitja horeta i la tenim al sac! Felicitats!
La Cristina, la seva mestra de cada dia, els demana:
-I com us l'heu inventada?
-Doncs... jugàvem a l'hamaca que la Maria era el nen Jesús i jo (la Tànit) l'adormia cantant-li una cançó... i així ha sortit!
Escolteu aquesta delícia de l'Àngel!
